En aquesta darrera classe he acabat de dibuixar els quatre mini bodegons i en fer-ho m’he donat compta que els dos primers són molt més estereotipats que els següents. O sigui, els primers tenen, quasi, únicament elements típics d’aquet tipus d’expressió, com: fruites, plats i espelmes. Però, poc a poc, he anat introduint elements no tan quotidians, com és un anell, al segon bodegó o una planta molt atípica, l’orquídia, a la tercera representació. També he de dir que aquests tres primers estampats els vaig representar en taules quadrades, molt típiques dels bodegons, i l’últim dibuix el vaig fer en una taula redona.
Dit d’una altra manera, el tercer i el quart quadros són els que hem resulten menys estereotipats. Els elements que els conformen són bastants quotidians, no obstant la distribució d’aquestos hem sembla menys habitual. En definitiva, personalment m’identifico més amb aquestos dos bodegons, que no amb els primers. I si he de triar un en particular, me quedo amb el tercer. El qual està format per: set ous dins d’un plat, un porro i una orquídia. No se perquè, però aquest dibuix em transmet confiança i seguretat. És una cosa estranya d’explicar, però és així.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada