Avui en arribar hem continuat la tasca on la deixàrem, intentant copiar unes línies d’una fotocòpia, perquè aquestes ja no són un cavall. Són línies. Conscienciada ja de que allò que jo dibuixava no era un cavall, sinó unes línies boca per avall, vaig entendre dos coses. Primerament, si pensem que allò que pintem només són línies, que tonen cap finalitat, ni cap sentit, perdem aquella por que ens fa pensar que tot el que fem esta malament. Perquè, per què ha de estar malament una cosa que no saps que és? I, en segon lloc, he après que observant, sigui el que sigui allò que observes, si ho mires amb detall i coneixement pot entendre-ho. Així doncs, si no saps fer una cosa imaginat que pot ser aquesta cosa, posa-li nom i ja ho sabràs fer.
En finalitzar aquesta feina la nostra labor era imaginar-nos que bussejàvem per dins la mar, veient els objectes i animals que volguéssim. Però alhora de dibuixar-los a la làmina com a mínim havien de figurar quinze peixos diferents, que no tenien perquè ser reals. Per exemple, podia haver un peix elefant, un peix armari, etc. Amb aquesta pràctica t’adones de que realment tens més imaginació de la que un mateix creu i que amb paciència un pot arribar a fer coses realment interessants.
Després, en una altra làmina havíem de fer línies rectes, corbes, trencades i mixtes repartides per tota la pàgina. Una vegada aquestes ja estaven distribuïdes vàrem haver de pintar amb ceres els buits que es crearen entre les línies. Jo vaig realitzar moltes línies, per tant vaig formar molts buits i reconec que vaig quedar una mica cansada de pintar tant buits. Així que ho vaig deixar per la propera sessió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada