En aquesta darrera sessió he començat acabant d’omplir els buits que vaig formar amb la distribució de les línies, encara que avui no tenia les piles molt carregades. Per tant estava una mica baixa de moral.
Mentre feia les meves tasques vaig sentir alguns comentaris que no m’agradaren mica, però jo vaig continuar amb la meva feina.
Quan més treballava menys sentia el que la gent deia al meu voltat, cosa que me va ajudar a reafirmar la meva opinió de que: “cadascun és com és, i poc cas ha de fer al que la gent opini”. És a dir, vaig fer com si em poses uns taps a les orelles i no vaig deixar que els meus sentiments veiessin la llum.
Tot seguit, vaig realitzar altres quatre tasques amb ceres, però en haver realitzat tantes activitats seguides amb elles, vaig arribar a quedar una mica cansada d’aquest material. Encara així, vaig continuar treballant, cosa que va tenir els seus fruits, ja que una vegada acabada la primera làmina amb ceres vaig haver de repassar el dibuix dels peixos tenint de base la citada làmina. Això va tenir com a resultat un dibuix diferent, ple de color i molt lluminós. Sincerament em vaig entusiasmar en veure'l.
Quan vaig fer la il·lustració del fons del mar i els peixos em va semblar una bona idea realitzar un fons d’un ull, com si aquest pogués veure tota aquella diversitat d’animals i tot allò que estava a la mar. Successivament, vaig haver de repassar-ho per a que es quedés marcat amb les ceres i, sense pretendre-ho, va quedar preciós. Cosa que em va ajudar a animar-me una mica. Va ser com quan un amic te diu: “va, ànim! Que tot anirà bé”. Doncs, així em vaig sentir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada