Reflexió dia 4.

Ahir vaig fer l’última lamina amb ceres i, sincerament, em va resultar un poc pesada perquè pareixia que no s’acabava mai. Crec que és per això que el resultat definitiu del dibuix no em va agradar, és a dir en fer-ho amb una mica de desgana quan pintava amb la cera no quedava un color uniforme i semblava com si pintes a estones, unes més fort i altres més suau. Per tant, pareixia que hi haguessin mamarratxos estesos per tot el foli.

Més tard, vaig començar la meva experiència amb els objectes naturals i la tinta xinesa. Dic amb objectes naturals perquè la majoria d’utensilis que vaig fer servir per deixar constància de les seves empremtes eren coses estretes de la natura, com: una branqueta d’estepa, una rameta de caquier, una pinya d’un pi, un tros de pell del fruit de la magrana, una pinya de mar, una esclova de ametlla, el fruit del xiprer, l’escorça d’un arbre, etc. Així mateix, he de dir que aquesta descoberta em va agradar molt perquè em permetre escoltar que m’havien de dir tots aquests objectes i tot seguit vaig intentar plasmar quins eren els seus comentaris, les seves coses a dir. Després d’aquest anàlisis i aquesta observació em vaig trobar amb que aquestes petites coses tenien molt a dir, per exemple l’ull del caqui, és a dir allí on s’ajunta el fruit i la branca, podia deixar varies empremtes, com: una que semblava l’empremta d’una pota de cabra o una altra que semblaven pelets petits.

Realment pens que aquesta activitat em va fer gaudir molt i va ser molt enriquidora per a mi, sobre tot per a aprendre a escoltar i a esprémer tots aquells sentits que ens conformen, i que de vegades estan adormits.