diumenge, 24 d’octubre de 2010

Reflexió dia 4.

Ahir vaig fer l’última lamina amb ceres i, sincerament, em va resultar un poc pesada perquè pareixia que no s’acabava mai. Crec que és per això que el resultat definitiu del dibuix no em va agradar, és a dir en fer-ho amb una mica de desgana quan pintava amb la cera no quedava un color uniforme i semblava com si pintes a estones, unes més fort i altres més suau. Per tant, pareixia que hi haguessin mamarratxos estesos per tot el foli.

Més tard, vaig començar la meva experiència amb els objectes naturals i la tinta xinesa. Dic amb objectes naturals perquè la majoria d’utensilis que vaig fer servir per deixar constància de les seves empremtes eren coses estretes de la natura, com: una branqueta d’estepa, una rameta de caquier, una pinya d’un pi, un tros de pell del fruit de la magrana, una pinya de mar, una esclova de ametlla, el fruit del xiprer, l’escorça d’un arbre, etc. Així mateix, he de dir que aquesta descoberta em va agradar molt perquè em permetre escoltar que m’havien de dir tots aquests objectes i tot seguit vaig intentar plasmar quins eren els seus comentaris, les seves coses a dir. Després d’aquest anàlisis i aquesta observació em vaig trobar amb que aquestes petites coses tenien molt a dir, per exemple l’ull del caqui, és a dir allí on s’ajunta el fruit i la branca, podia deixar varies empremtes, com: una que semblava l’empremta d’una pota de cabra o una altra que semblaven pelets petits.

Realment pens que aquesta activitat em va fer gaudir molt i va ser molt enriquidora per a mi, sobre tot per a aprendre a escoltar i a esprémer tots aquells sentits que ens conformen, i que de vegades estan adormits.

dissabte, 16 d’octubre de 2010

Reflexió dia 3.

En aquesta darrera sessió he començat acabant d’omplir els buits que vaig formar amb la distribució de les línies, encara que avui no tenia les piles molt carregades. Per tant estava una mica baixa de moral.

Mentre feia les meves tasques vaig sentir alguns comentaris que no m’agradaren mica, però jo vaig continuar amb la meva feina.

Quan més treballava menys sentia el que la gent deia al meu voltat, cosa que me va ajudar a reafirmar la meva opinió de que: “cadascun és com és, i poc cas ha de fer al que la gent opini”. És a dir, vaig fer com si em poses uns taps a les orelles i no vaig deixar que els meus sentiments veiessin la llum.

Tot seguit, vaig realitzar altres quatre tasques amb ceres, però en haver realitzat tantes activitats seguides amb elles, vaig arribar a quedar una mica cansada d’aquest material. Encara així, vaig continuar treballant, cosa que va tenir els seus fruits, ja que una vegada acabada la primera làmina amb ceres vaig haver de repassar el dibuix dels peixos tenint de base la citada làmina. Això va tenir com a resultat un dibuix diferent, ple de color i molt lluminós. Sincerament em vaig entusiasmar en veure'l.

Quan vaig fer la il·lustració del fons del mar i els peixos em va semblar una bona idea realitzar un fons d’un ull, com si aquest pogués veure tota aquella diversitat d’animals i tot allò que estava a la mar. Successivament, vaig haver de repassar-ho per a que es quedés marcat amb les ceres i, sense pretendre-ho, va quedar preciós. Cosa que em va ajudar a animar-me una mica. Va ser com quan un amic te diu: “va, ànim! Que tot anirà bé”. Doncs, així em vaig sentir.

dissabte, 9 d’octubre de 2010

Reflexió dia 2.


Avui en arribar hem continuat la tasca on la deixàrem, intentant copiar unes línies d’una fotocòpia, perquè aquestes ja no són un cavall. Són línies. Conscienciada ja de que allò que jo dibuixava no era un cavall, sinó unes línies boca per avall, vaig entendre dos coses. Primerament, si pensem que allò que pintem només són línies, que tonen cap finalitat, ni cap sentit, perdem aquella por que ens fa pensar que tot el que fem esta malament. Perquè, per què ha de estar malament una cosa que no saps que és? I, en segon lloc, he après que observant, sigui el que sigui allò que observes, si ho mires amb detall i coneixement pot entendre-ho. Així doncs, si no saps fer una cosa imaginat que pot ser aquesta cosa, posa-li nom i ja ho sabràs fer.

En finalitzar aquesta feina la nostra labor era imaginar-nos que bussejàvem per dins la mar, veient els objectes i animals que volguéssim. Però alhora de dibuixar-los a la làmina com a mínim havien de figurar quinze peixos diferents, que no tenien perquè ser reals. Per exemple, podia haver un peix elefant, un peix armari, etc. Amb aquesta pràctica t’adones de que realment tens més imaginació de la que un mateix creu i que amb paciència un pot arribar a fer coses realment interessants.

Després, en una altra làmina havíem de fer línies rectes, corbes, trencades i mixtes repartides per tota la pàgina. Una vegada aquestes ja estaven distribuïdes vàrem haver de pintar amb ceres els buits que es crearen entre les línies. Jo vaig realitzar moltes línies, per tant vaig formar molts buits i reconec que vaig quedar una mica cansada de pintar tant buits. Així que ho vaig deixar per la propera sessió.

Reflexió dia 1.

Abans del començament de les classes no tenia clar que esperava d’aquesta assignatura, però després de l’explicació que va donar la professora Carmen Escribano, envers la seva percepció d’aquesta disciplina, em sembla que vaig quedar una mica perplexa. No perquè la seva explicació no concordes amb el tema, sinó perquè una persona, quan s’enfronta a una cosa nova, porta com un escut que el protegeix d’allò que no és conegut. És a dir, d’allò que no és segur.

Així doncs, quan vaig entendre que no era necessari tenir por de les coses de les que no tenia prou coneixements, vaig necessitar un espai, un temps d’adaptació.

Una vegada superats aquests primers minuts, jo ja estava una mica més receptiva. I crec, que per rompre aquest escut que no ens deixava sentir, la professora ens va plantejar un repte: dibuixar un retracte.

Aquesta activitat consistia en que un membre de la parella romania quiet mentre l’altre l’observava i el dibuixava. Al nostre cas, primer jo vaig ser l’observada i reconec que em va resultar francament difícil estar quieta. Sobre tot perquè sentia com aquells ulls, els de la meva companya Natàlia, seguien tots els meus moviments, buscant tots aquells trets que em caracteritzen, per així representar-los al paper. D’altra banda, quan jo la vaig dibuixar a ella, em vaig adonar que era molt molest intentar fixar-se en les seves característiques i que aquella persona no pares de bellugar-se. Probablement això em va molestar tant perquè intentava fer-ho de la millor manera possible i alhora reflectir la realitat, cosa que ningú m’havia demanat, però com que és allò que és fa normalment... .

Tot seguit, realitzarem un exercici de reflexos per intentar percebre el fons d’una il·lustració.

És a dir, una imatge no només consta de unes línies que la formen sinó que també té un fons i ell, en si mateix, té forma i és un altre dibuix. D’altra banda, amb aquesta pràctica també vaig entendre que un no pot prestar atenció a la figura i al fons alhora. Posteriorment, na Carmen ens va donar una fotocòpia en la que havia dues imatges de flors, la nostra tasca era tancar el fons d’aquestes dues figures. Una vegada tancat el fons havíem de copiar-lo en un altre foli sense fixar-nos en les flors. Com si només existís el fons. I, després, el pintarem, deixant en blanc els espais que semblaven perfils de flors. Aquesta pràctica va ser molt satisfactòria, ja que sense adonar-te, fent línies sense sentit, havies dibuixar com a fons unes siluetes d’unes flors que ni tant sols veies, perquè només prestaves atenció al fons.

Acabat això, havíem de copiar d’una fotocòpia les línies que estaven formant un cavall, però del revés i sense pensar que era un cavall. Al principi, em va resultar difícil no girar el foli o no pensar en que era un cavall així ho vaig deixar estar per la següent sessió.

Benvinguts!

En aquest bloc trobareu reflexions de casa sessió de l'assignatura d'Educació Artística i una selecció de les activitats que més m'han agradat.
En les reflexions explicaré quines activitats hem realitzat, què he sentit durant el seu procediment i què han suposat aquestes per la meva persona. Provablement els primers escrits seran explicacions de les pràctiques realitzades, amb poc a veure amb la meditació, però esper que això vagi canviant poc a poc.