Primera activitat.
L’activitat que més em va agradar durant els primers mesos de l’assignatura va estar la realització de la imitació amb línies del cavall al revés, el qual a l’inici de la tasca no devia semblar aquest mamífer.
Reconec que al començament em va semblar un exercici complicadíssima i vaig pensar que no ho sabria realitzar, però això ho vaig pensar perquè no entenia la finalitat màxima de la feina. És a dir, l’objectiu d’aquest treball no era que nosaltres dibuixéssim d’una forma perfecta un cavall, perquè ni tan sols havíem de pensar que la nostra intenció era pintar un equí i és per aquesta raó que em va semblar un joc interessant.
En definitiva, el nostre propòsit era copiar aquelles ratlles que unides formaven alguna cosa, però que nosaltres no havíem de tenir en compta. Poc a poc, aquelles línies ja no s’esborraven tant i anaven sent més llargues i constants. Va ser quan ja no m’importava quina forma adquirís finalment aquest conjunt, simplement volia fer-ho sense prejudicis i sense presa.
Segona activitat.
L’altra creació que m’ha agradat molt ha estat la realitzada a la darrera sessió: la representació amb fang dels sentiments experimentats durant els instants que vàrem estar amb els ulls clucs deixant-nos guiar per algun company.
Aquesta tasca ha estat especial per a mi, perquè he pogut sentir en la meva pròpia pell com jugant es pot aprendre. Jo tenia clar que els infants han de jugar per comprendre però mai ho havia experimentat ni sofert en la meva pell, o al menys no de forma tan clara i sentida.
Durant la primera part de la sessió vaig haver de convèncer, amb la meva pràctica, a la meva companya que en mi com a guia no s’havia de perquè preocupar. Igualment, quan jo vaig portar els ulls tapats em vaig adonar quina poca importància li donem als sentits diferents de la vista, alhora de guiar-nos. O sigui, sempre ens deixem dirigir per la visió sense escoltar el que ens diuen el tacte, l’olor o l’escolta.
Com és obvi si la fase prèvia ha estat molt fructífera, no ho serà menys el segon espai de temps. És indiscutible que abans d’expressar, en aquest cas de forma manipulativa, els nostres sentiments hem hagut de fer un exercici personal de reflexió, perquè sinó les nostres expressions no seran sinceres. Potser aquest és el factor determinat que ha fet que jo escollis aquesta tasca i no altra.
Moltes vegades hem comentat que la reflexió és una eina indiscutible i molt necessària en la tasca dels mestres, és per tant, la manipulació amb el fang, un moment idoni per aturar-se a pensar per entendre què ens ha succeït.
I com natural ens hem de quedat amb aquesta percepció com eina d’interpretació: hem d’escoltar-nos a nosaltres mateixos per poder interpretar allò que pensem i no ho podem fer si no gaudim de la nostra tasca. És per això que hem de gaudir, divertir-nos, jugar, amb la nostra feina i en aquest cas amb les tasques a realitzar.
