diumenge, 16 de gener de 2011

Selecció de les activitats que més m'han agradat.

Aquí penjaré les reflexions que he realitzant envers els sentiments i pensaments que m'han suscitat les activitats i jocs que més m'han agradat realitzats a l'assignatura d'Artística.

Primera activitat.

L’activitat que més em va agradar durant els primers mesos de l’assignatura va estar la realització de la imitació amb línies del cavall al revés, el qual a l’inici de la tasca no devia semblar aquest mamífer.

Reconec que al començament em va semblar un exercici complicadíssima i vaig pensar que no ho sabria realitzar, però això ho vaig pensar perquè no entenia la finalitat màxima de la feina. És a dir, l’objectiu d’aquest treball no era que nosaltres dibuixéssim d’una forma perfecta un cavall, perquè ni tan sols havíem de pensar que la nostra intenció era pintar un equí i és per aquesta raó que em va semblar un joc interessant.

En definitiva, el nostre propòsit era copiar aquelles ratlles que unides formaven alguna cosa, però que nosaltres no havíem de tenir en compta. Poc a poc, aquelles línies ja no s’esborraven tant i anaven sent més llargues i constants. Va ser quan ja no m’importava quina forma adquirís finalment aquest conjunt, simplement volia fer-ho sense prejudicis i sense presa.

Segona activitat.

L’altra creació que m’ha agradat molt ha estat la realitzada a la darrera sessió: la representació amb fang dels sentiments experimentats durant els instants que vàrem estar amb els ulls clucs deixant-nos guiar per algun company.

Aquesta tasca ha estat especial per a mi, perquè he pogut sentir en la meva pròpia pell com jugant es pot aprendre. Jo tenia clar que els infants han de jugar per comprendre però mai ho havia experimentat ni sofert en la meva pell, o al menys no de forma tan clara i sentida.

Durant la primera part de la sessió vaig haver de convèncer, amb la meva pràctica, a la meva companya que en mi com a guia no s’havia de perquè preocupar. Igualment, quan jo vaig portar els ulls tapats em vaig adonar quina poca importància li donem als sentits diferents de la vista, alhora de guiar-nos. O sigui, sempre ens deixem dirigir per la visió sense escoltar el que ens diuen el tacte, l’olor o l’escolta.

Com és obvi si la fase prèvia ha estat molt fructífera, no ho serà menys el segon espai de temps. És indiscutible que abans d’expressar, en aquest cas de forma manipulativa, els nostres sentiments hem hagut de fer un exercici personal de reflexió, perquè sinó les nostres expressions no seran sinceres. Potser aquest és el factor determinat que ha fet que jo escollis aquesta tasca i no altra.



Moltes vegades hem comentat que la reflexió és una eina indiscutible i molt necessària en la tasca dels mestres, és per tant, la manipulació amb el fang, un moment idoni per aturar-se a pensar per entendre què ens ha succeït.

I com natural ens hem de quedat amb aquesta percepció com eina d’interpretació: hem d’escoltar-nos a nosaltres mateixos per poder interpretar allò que pensem i no ho podem fer si no gaudim de la nostra tasca. És per això que hem de gaudir, divertir-nos, jugar, amb la nostra feina i en aquest cas amb les tasques a realitzar.

dissabte, 15 de gener de 2011

Reflexió dia 11.

Avui na Carmen ens ha sorprès. Aquest ensurt ha estat perquè en arribar a l’aula hem vist que les taules i les cadires estaven apartades i recolzades a les parets, deixant així un espai molt ampli al mig de l’aula.

En un primer moment m’he espantat perquè pensava que ens faria ballar, però després m’he adonat que no havia perquè preocupar-se.

En aquest ambient ens hem posat per parelles i ens hem deixat endur pel nostre company, mentre que nosaltres teníem els ulls clucs.

Per una banda, ha estat molt interessant veure com els altres tàndems feien la mateixa activitat i reaccionaven de formes tan diverses. I per l’altra, he de dir que ha estat un joc que ens ha ajudat a percebre el nostre entorn amb unes altres eines, principalment aquella perfilada per la confiança.

Personalment, en un primer moment he percebut una foscor, no perquè dugués els ulls clucs, que els duia, sinó perquè sentia com una opressió que m’envoltava, com una por a allò no conegut: caminar deixant-me portar per una altre. Però poc a poc, quan m’he... tranquil·litzat i m’he deixat dur per na Marina, quan he sentit que podia confiar en ella, he vist com una claror, una lluminositat que il·luminava la meva tasca. Realment, ha estat una variació de sensacions un poc estranya.

Tot seguit, la professora ens ha demanat que simbolitzéssim amb el fang els nostres sentiments que ens han envoltat durant el joc.

I és per això que la meva representació és com un recipient rodejat, però que d’ell creixen unes ramificacions que poden ser d’allò més variat i arribar fins l’altura que un mateix vulgui.