diumenge, 21 de novembre de 2010

Reflexió dia 7.

Durant la sessió d’avui, he aconseguit acabar el bodegó que vaig triar per ampliar i l’he pintat amb ombres realitzades amb tinta xina. Ha resultat tot un repte perquè he hagut de tintar quasi tots els objecte amb una ombra diferent per mitja d’unes reserves (un foli que té un o diversos furats únicament dels objectes que s’han d’acolorir i que en posar-ho a sobre del dibuix original els objectes triats queden al descobert). És a dir, jo triava una ombra i la provava i si m’agradava la utilitzava en una determinada reserva, però no veia el resultat fins aixecar aquesta.

Per tant, era tot una sorpresa fer servir una determinada ombra en un determinat objecte sense saber ben bé com anava a acabar tot. Hi havia vegades que la sorpresa era gratificant, com quan he tintat un ou de cada manera i ha quedat molt heterogeni, i unes altres que no ho era tant, com quan he fet servir una ombra molt fosca per emplenar el fons de la taula i sense voler-ho li he llevat protagonisme als objectes de sobre.

Conseqüentment, després he hagut de fer servir el paper cel·lofana per ressaltar aquells objectes que s’havien quedat perduts.

dimarts, 16 de novembre de 2010

Reflexió dia 6.

En aquesta darrera classe he acabat de dibuixar els quatre mini bodegons i en fer-ho m’he donat compta que els dos primers són molt més estereotipats que els següents. O sigui, els primers tenen, quasi, únicament elements típics d’aquet tipus d’expressió, com: fruites, plats i espelmes. Però, poc a poc, he anat introduint elements no tan quotidians, com és un anell, al segon bodegó o una planta molt atípica, l’orquídia, a la tercera representació. També he de dir que aquests tres primers estampats els vaig representar en taules quadrades, molt típiques dels bodegons, i l’últim dibuix el vaig fer en una taula redona.

Dit d’una altra manera, el tercer i el quart quadros són els que hem resulten menys estereotipats. Els elements que els conformen són bastants quotidians, no obstant la distribució d’aquestos hem sembla menys habitual. En definitiva, personalment m’identifico més amb aquestos dos bodegons, que no amb els primers. I si he de triar un en particular, me quedo amb el tercer. El qual està format per: set ous dins d’un plat, un porro i una orquídia. No se perquè, però aquest dibuix em transmet confiança i seguretat. És una cosa estranya d’explicar, però és així.

diumenge, 7 de novembre de 2010

Reflexió dia 5.

Aquesta darrera sessió que ha acabat fa unes hores crec que no ha estat molt productiva. No perquè el que féssim no tingués interès per mi sinó perquè aquesta setmana, encara que ha set la més curta del que portem de semestre, ha estat molt angoixant. Si a això li sumem que el dia d’avui a set esgotador, com a producte obtenim unes ments cansades que no poden rebre més informació i molt menys gaudir amb allò que fan. Conseqüentment, la comesa realitzada anteriorment no crec que pugui ser de les més treballades o elaborades.

Encara així, pens que per ser la primera vegada que faig un bodegó no ha sortit tan malament, tot i tenint en compta que avui no era el dia més indicat per parar molta atenció.

D’altra banda, he de reconèixer que l’estona que he estat concentrada en intentar realitzar les meves tasques de la millor manera possible he aconseguit desconnectar de la realitat. És a dir, evadir-me de totes aquestes feines que m’emboliquen el cap i no em deixen descansar tranquil·la. Així mateix, la forma de realitzar la reflexió d’avui no sigui la més adient per explicar el que m’han suscitat els treballs realitzats en aquesta sessió, però no puc donar més de mi en unes condicions tan paupèrrimes.