diumenge, 7 de novembre del 2010

Reflexió dia 5.

Aquesta darrera sessió que ha acabat fa unes hores crec que no ha estat molt productiva. No perquè el que féssim no tingués interès per mi sinó perquè aquesta setmana, encara que ha set la més curta del que portem de semestre, ha estat molt angoixant. Si a això li sumem que el dia d’avui a set esgotador, com a producte obtenim unes ments cansades que no poden rebre més informació i molt menys gaudir amb allò que fan. Conseqüentment, la comesa realitzada anteriorment no crec que pugui ser de les més treballades o elaborades.

Encara així, pens que per ser la primera vegada que faig un bodegó no ha sortit tan malament, tot i tenint en compta que avui no era el dia més indicat per parar molta atenció.

D’altra banda, he de reconèixer que l’estona que he estat concentrada en intentar realitzar les meves tasques de la millor manera possible he aconseguit desconnectar de la realitat. És a dir, evadir-me de totes aquestes feines que m’emboliquen el cap i no em deixen descansar tranquil·la. Així mateix, la forma de realitzar la reflexió d’avui no sigui la més adient per explicar el que m’han suscitat els treballs realitzats en aquesta sessió, però no puc donar més de mi en unes condicions tan paupèrrimes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada